A en Josep Rigol i Fornaguera
Ja fa molts anys vaig conèixer la figura d’en Josep Rigol i Fornaguera: l’home, l’artista i el mestre egarenc (per conèixer més sobre aquest il•lustre egarenc consulteu l’últim dels interessantíssims Quaderns del Museu de Terrassa, que m’ha servit com a base per aquest escrit). Per atzars laborals, durant un cert temps, cada dia tenia a les meves mans part de l’obra d’aquest artista.
A mesura que anaves mirant la seva obra comprenies que allò que inventariàvem tenia un valor artístic indubtable, destacant-ne els cartells, els dibuixos a carbó i els aiguaforts.
A part dels seus mèrits artístics cal esmentar les seves relacions amb personatges de la talla de Dalí, Federico Garcia Lorca i un llarg etcètera, que posa de rellevància no només a l’artista sinó a la persona.
Però si per algun episodi de la seva vida crec que hauria de ser recordat per tothom és la ja coneguda defensa del patrimoni local (sinó català i en certa mesura mundial). El 21 de juliol de 1936, avui fa 75 anys, un jove Josep Rigol i Fornaguera es pal plantà davant de les esglésies de Sant Pere de Terrassa per impedir que una gentada entrés als temples (juntament amb el veïnat), a més de facilitar la sortida d’en Mossèn Homs i del vicari.
Va convèncer a un grup de milicians de conservar les esglésies i així es va convertir en el responsable del seu contingut. Poc després, un grup d’exaltats va entrar a l’església de Sant Pere i cremà l’orgue i altres bens mobles. En Josep Rigol va anar a cercar els milicians i els retornà a les esglésies deturant, amb la seva intervenció i determinació, les possibles destroces sobre el patrimoni de les esglésies de Sant Miquel i Santa Maria.
Encanonat per alguns revoltats digué: “ Les revolucions es fan per anar endavant i no pas per destruir. Ni una imatge ni una figura tenen el poder per a canviar les coses. A Rússia això ho respecten. Tenen una religió diferent a la catòlica però respecten les esglésies i aquestes són una joia volguda en tot el món.”
Com a conseqüència de la seva acció la CNT nomenà tres homes per protegir les esglésies: Constantí Ferrar, Enric Catalan i Emili Espada, a més del mateix Josep Rigol i Fornaguera. Durant les primeres revoltes tots ells, pràcticament, es quedaren a viure a les esglésies.
Aquestes són les persones que respecto i a les que s’hauria de fer més d’un homenatge o un reconeixement periòdic. Aquest tipus d’accions et fan reconciliar amb el gènere humà.
